Punt de partida

És evident que l’actual sistema económic basat en el sobreconsum és insostenible e innecessari. Insostenible, per la impossibilitat de consumir més recursos dels disponibles i generar més residus del asumibles per un planeta finit. Insostenibilitat que des del punt de vista energétic es fa encara més evident per haver superat en pick del petroli. Innecessari, perqué está basat en la generació artificial del desig de consum, adreçat a satisfer les necesitats de demanda dels mercats, més que les necessitats humanes.

Per això, la subcomissió de decreixement de la acampada de barcelona ha volgut crear aquest espai de informació, debat i formació, entenent que les solucions a la crisi sistemica que patim requereixen de l’alliberament de la fe en el creixement económic.

Presentem el següents punts de concens a la subcomissió:

1. El sistema capitalista actual promou un creixement que porta a l’esgotament dels recursos i a l’explotacio de la gent.
2. Els objectius de la política econòmica han de ser satisfer les necessitats bàsiques presents i futures i facilitar el “viure bé” de totes les persones de manera sostenible, respectant alhora el medi ambient.
3. Una economia sostenible s’ajusta als ritmes de regeneració dels recursos naturals i d’absorció dels contaminants, i no impedeix les funcions de suport vital que fan els ecosistemes.
4. Els indicadors econòmics no haurien de basar-se en criteris exclusivament monetaris, sinó en múltiples criteris socials i de sostenibilitat.
5. El sistema econòmic actual està molt més enllà dels límits de la sostenibilitat. Per tant, un decreixement conscient és l’única alternativa a un col·lapse o a una successió de crisis.
6. Cal potenciar les alternatives a comprar de nou els productes esgotats. Potenciar les quatres Rs: Reduir, Reutilitzar, Reparar, Reciclar. Produir bens de llarga duració i erradicar l’obsolescència planificada.
7. El consumisme no fa la felicitat. Cal frenar la publicitat i els incentius a consumir. El sistema econòmic ha de servir per satisfer necesitats i no per crear-les.
8. S’ha d’acabar amb la impunitat de les empreses que degraden l’entorn i responsabilitzar-les dels impactes de la producció. S’ha d’avaluar aquests impactes incloent tots els criteris, i no només el monetari.
9. Cal afavorir tecnologies i processos productius sostenibles.
10. Ja n’hi ha prou de sacrificar la justícia social amb l’excusa d’afavorir un creixement que no arribarà. Cal una redistribució intensa de la riquesa.
11. Els països enriquits han de reconèixer i compensar el deute ecològic contret amb els països empobrits.
12. El camí cap a una economia ecològicament responsable s’ha de fer a totes les escales, des de les opcions individuals de treball i consum fins als acords econòmics internacionals.

El decreixement és saber aturar-se i canviar el rumb en el moment que hem arribat massa lluny. És escollir la simplicitat quan s’evidencia que l’abundància no ens fa feliços.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s